Letra de 'Oceanes' de Clara Peya

En som moltes però minoria
Les que hem entès que el món canvia
Fa massa que el patriarcat ens obstrueix totes les vies
I mira tu, bastard, covard
Si encara creus que la nostra meta és ser donzelles esperant
Que arribi un proxeneta

A mi les dones que m′agraden són les que fan soroll quan riuen
Les que es pelen els genolls i mengen mel, pa i olives
Que porten cabells curts i rabiosament negres
I no els atura cap llop ni els mana cap tipus de bèstia

Que per ser una gran princesa no cal viure en un palau
Ni anar sempre amb vestits roses ni fer petons a gripaus
Ni ser fràgil, delicada, esperant un príncep blau
Ni ser rossa com fil d'or ni ser sosa fins la mort

Que el que volem en aquest món són més princeses cavaller
Que trepitgin fort al caminar i beguin birra per sopar
Que parlin pels descosits i donin la seva opinió
Que s′enfadin i plorin i els hi agradi l'acció

Facin olor a vora de foc
Dormin a qualsevol lloc
Triïn amb qui es fan petons
Si amb fades nimfes o bruixots
Es saltin totes les normes
Rebentin panys de les portes

Una mirada inundada de cada record que ens fa fortes
I si creus que és ficció
Només tenim una opció
Que fa massa temps que em dura el desig irrefrenable
Que el món sigui una plaga de princeses indomables

Oceanes, les filles de l'aigua
Beuen de tot arreu
Per nodrir-se i així alimentar-me

Les dones d′entranya
De pell dura i esperit transparent
On voler emmirallar-me

Mirades que es mullen
Quan segueixen camins començats per germanes i bruixes
I trenquen esquemes

Les princeses cavaller tenen les mans plenes de nafres
De tant treballar la terra, saltant murs, pujar als arbres
Volen com ocells
Estan de guàrdia per si arriben ells
S′enamoren com salvatges
Són panteres pels hostatges

Que el que volem en aquest món són més princeses oceanes
Que cridin i es banyin transparents i despullades
Que el seu mar ple d'onades netegi l′odi i el rancor
Quin honor formar part d'aquesta tribu eclèctica
Dialèctica, pacífica, però parla′ns amb respecte
Que és difícil ser filla d'una societat infecta
Per elles tot es mira, no existeixen els defectes

I si creus que és ficció
Només tenim una opció
Que fa massa temps que em dura el desig irrefrenable
Que el món sigui una plaga de princeses indomables

Oceanes, les filles de l′aigua
Beuen de tot arreu
Per nodrir-se i així alimentar-me

Les dones d'entranya
De pell dura i esperit transparent
On voler emmirallar-me

Mirades que es mullen
Quan segueixen camins començats per germanes i bruixes
I trenquen esquemes
Són llavors que germinen amb força i neden com feres
Com feres